En Joel Joan és un gran actor, guionista i director de cinema, i un home que cada matí quan es desperta es pot sentir orgullós d’ell mateix com a català i pot respirar la seva pròpia llibertat. Per què? Doncs perquè pensa d’una determinada manera i ho diu obertament sense por; quan està en un sopar qualsevol o quan li entreguen un premi Ondas. Això darrer de dir el que pensa per la porta gran i el fet que el que pensa sigui incòmode en aquest país acomplexat i en aquest Estat radicalment espanyolitzat fa que la ‘brunete’ mediàtica espanyolista l’ataqui constantment i el titllin d’aprofitar-se de la seva fama per fer política i difondre idees socials-nacionals.Ara bé, per un altre costat hi ha un també excel·lent actor que es diu Javier Bardem. Aquest és un actor estimat per tothom perquè també és molt bo actuant i perquè triomfa a Hollywood. Ell també viu la seva nacionalitat amb orgull, encara que en aquest cas és la espanyola. Els espanyols se l’estimen molt més des d’aquesta setmana perquè ha guanyat un reconeixement mundial en nom d’Espanya. I certament és normal que als espanyols els faci gràcia que un actor ‘dels seus’ triomfi al món. Si un actor català guanyés un Òscar jo també em sentiria molt feliç. Per tant, no critico que hi hagi gent que estigui contenta perquè un actor espanyol hagi guanyat un premi de tanta rellevància. El que vull analitzar és la forma que té de viure la seva nacionalitat per un costat en Joel i per l’altre en Javier dins d’un mateix Estat, i les conseqüències que això li porta a cadascú.
Fixem-nos, quan en Joel es declara públicament català, surten les veus de l’Espanya més espanyolitzada –i algunes dels catalans més espanyolitzats, també- i li diuen tot de coses negatives i insults. I quan utilitzo el mot ‘espanyolistes’ i derivats no em refereixo als espanyols, em refereixo als ultra nacionalistes espanyols que sempre parlen en nom d’Espanya sense que ningú públicament s’hi oposi. Per altra banda i un cop aclarit això, quan en Javier Bardem al Teatre Kodak dedica el seu Òscar a “España” tot són felicitacions dels espanyolistes abans esmentats. Això és injust i aquí és on es demostren vertaderament les incoherències de l’Espanya nacionalista radical de sempre. És aquí on podem veure la opressió i el fexisme que encara existeix a l’Estat perquè nosaltres hem de respectar i respectem la nacionalitat de Bardem, però ells com a conjunt mai no han respectat ni respectaran la nacionalitat d’en Joel. Nosaltres hem de ser un poble respectuós amb la cultura i sentiment espanyol, però ells mai no poden respectar que una persona se senti d’una altra nacionalitat vivint dins l’Estat Espanyol. Doncs mireu, que s’hi posin fulles perquè són ells mateixos els qui es retraten: els nacionalistes més cruels i xenòfobs. Nosaltres exercirem la nostra catalanitat amb normalitat tal i com els noruecs i els kosovars, per exemple, viuen la seva. Mai no serem més que ningú perquè no som nosaltres els prepotents i imperialistes, ara bé, tampoc no serem menys perquè no cedirem al nacionalisme opressiu d’Espanya.
Publicat a e-noticies.com
